Tast de salobre

         Tanquem el nostre cicle de tertúlies literàries d’aquest curs amb un col·loqui molt especial, ja que hem pogut gaudir de la presència de l’autor de la novel·la Tast de salobre, Joan-Lluís Moreno. El nostre il·lustre veí (treballa a l’IES El Pla, a cent metres del Jaume II),  a més de novel·lista i professor de valencià, és actor, director i autor teatral. Fa molt poc de temps ha dirigit i coordinat el muntatge teatral de l’obra Antaviana, de Pere Calders, amb el grup Pla de Teatre, companyia integrada tant per alumnes com per professorat de l’institut esmentat. I un parell d’anys abans va fer el mateix amb La nit de Sant Joan, macroprojecte que també va implicar tota la comunitat educativa de l’institut on treballa. Al seu currículum hi trobem moltes més participacions en obres teatrals tant eixides de la seua ploma (Els dies de la nit, Deixa’m que et deixe,…) com d’altres autors.

        El col·loqui va transcórrer d’una manera fluïda i dinàmica.  La introducció, inspirada i emotiva,  va estar a càrrec de la nostra professora Maria del Mar Garcia, que ens va parlar de l’abundant producció literària de Joan i dels seus premis,  així com de la seua relació personal amb ell. A continuació alumnes de 1r de batxillerat d’humanitats van llegir fragments de la novel·la que havien escollit per algun motiu en especial, els van comentar i van plantejar les seues preguntes a l’autor al voltant de l’obra: la seua gènesi, els elements que li han pogut servir d’inspiració,  els motius de la seua preferència per uns temes determinats (el mar, la vellesa, la solitud…).

        Joan-Lluís Moreno va resoldre tots els dubtes i, a més, ens va parlar de la seua relació tan especial amb la nostra ciutat, que és clarament un dels protagonistes de l’obra. A Alacant hi ha viscut l’autor tota la seua vida i ha vist l’evolució que ha patit al llarg dels anys, no sempre d’una manera positiva, almenys pel que fa a les relacions entre els habitants o a la cura que tenen (tenim) dels seus carrers, llocs emblemàtics, edificis, monuments… Com ell mateix diu en les seus pàgines, tot el que tenim de bo (el clima, el mar, la muntanya…) ens ha sigut donat.

         També ens va comentar com apareix en la majoria de les seues obres el tema recurrent del pas del temps, com les persones majors li provoquen un sentiment de tendresa que intenta reflectir en els seus personatges (Vicent en Tast de salobre, la parella d’ancians de Els dies de la nit, entre altres).

Alguns ens vam quedar amb les ganes de saber més d’alguns personatges de la novel·la (els secrets que sembla guardar Marta, l’apassionat amor a distància de Salvador, la peculiar forma de guanyar-se la vida de Mario). Joan ens va aclarir que, en un principi, l’obra era més llarga i s’hi desenvolupaven més trames argumentals, però finalment va decidir acurtar-la i donar només algunes pinzellades d’aquestes vides, tot centrant-se fonamentalment en Luz Marina i Vicent.

    Vam destacar també com, malgrat ser una obra reflexiva i intimista, en la qual no hi ha pràcticament aventura, no es fa en cap moment avorrida ni pesada, al contrari, es llig molt fàcilment i sempre ens deixa amb ganes de continuar llegint. Això es deu, vam concloure, al magistral ús que fa l’autor de la paraula i en especial dels diàlegs, no debades és un home de teatre.

      Gràcies de nou a Joan-Lluís per la inoblidable estona que ens va fer passar, per les seues paraules i, sobretot,  per la seua obra. Estarem molt pendents de tota la seua producció, i ens mantindrem informats en la seua pàgina web www.fusteretjoanlluis.com.

        Agraïm també a l’alumna de 1r de batxiller d’humanitats Anna Vela Mas el preciós dibuix amb què hem confeccionat el cartell per anunciar el col·loqui.

Caperucita en Manhattan

       Hace ya algo más de un mes, el 26 de marzo, volvimos a convocar a los más pequeños de nuestro centro para hablar de una obra que nos trae a la memoria inmediatamente recuerdos de nuestra infancia. Se trata de Caperucita en Manhattan, de Carmen Martín Gaite. En ella la autora hace una original adaptación del  cuento tradicional difundido por Perrault y los hermanos Grimm.

           En su versión moderna, Sara Allen es una niña de diez años que vive en Brooklyn con sus padres, y su máxima diversión es visitar a su excéntrica abuela (una antigua gloria del music hall con un nombre de guerra tan sugerente como Gloria Star) que vive en Manhattan. Por este peculiar “bosque” de rascacielos transitan personajes tan variopintos como Miss Lunatic (el hada de los cuentos que la autora se permite añadir a nuestra actualizada Caperucita, ¿cómo nadie se había dado cuenta de que era un cuento de hadas sin hadas?) o un millonario más excéntrico todavía, magnate de la industria repostera, que responde ni más ni menos que al nombre de Mister Woolf: he aquí a nuestro lobo.

          No podían faltar elementos como un impermeable rojo que Sara se pone siempre que va a visitar a su abuela (llueva o no), una deliciosa tarta de fresa que la madre elabora puntualmente cada semana para la anciana –y que esta aborrece, dicho sea de paso-, una escapada a solas por el “bosque” (el metro en esta ocasión), y hasta un malo malísimo cuya amenaza flota a lo largo de todo el relato (el vampiro del Bronx) a falta de mayor ferocidad del lobo titular de nuestro cuento.

       Intentando no desvelar demasiado sobre el argumento y el inquietante final, nos gustaría destacar la inteligencia y valentía de la protagonista; esto pareció sorprender a alguna de nuestras alumnas, que no veían verosímil que una niña de diez años se expresara con tanta corrección. También hay que resaltar el constante canto a la libertad de personajes como Sara, su díscola abuela (a la que tanto fastidia el afán controlador y protector de la pesada de su hija, la madre de Sara) y, cómo no, de Miss Lunatic, que no es otra que la propia Miss Liberty, en otras palabras, Madame Bartholdi, madre y musa del escultor de la emblemática estatua. Aportaremos un dato curioso que no se menciona en la obra: la ciudad alsaciana de Colmar, cuna  del escultor Frédéric Auguste Bartholdi, resulta un lugar tan inspirador de cuentos que incluso hay quien afirma  que es el escenario en el que se desarrolla La bella y la bestia.

         Por último, cabe reseñar el maravilloso uso del lenguaje del que hace gala la autora y su maestría a la hora de mezclar los elementos del cuento tradicional (la tan traída y llevada Caperucita, e incluso brochazos más que evidentes de Alicia en el País de las Maravillas) con los escenarios urbanos y tremendamente actuales de Nueva York; igualmente explosiva resulta la mezcla de personajes tan prosaicos y apegados al suelo como los padres de Sara o sus vecinos, con otros tan etéreos y poéticos como Miss Lunatic o la propia protagonista, capaz de inventar hermosas palabras que describen sensaciones sin nombre hasta ese momento. Una delicia de novela, que nos deja un sabor a  tarta de fresa y a cuentos de la niñez.